Article d’opinió publicat al Diari de Tarragona el 12 d’agost de 2019. Eduard Farriol, president de la FEHT.

Fa encara no un mes, aquesta tribuna del Diari de Tarragona em va donar l’oportunitat de ‘reclamar’ algunes de les bondats que el turisme vacacional de costa comporta a la nostra economia i societat en general, davant de cert corrent d’opinió destructiva al respecte. Doncs bé, amb el permís de tots vostès, aprofito ara per concretar algunes dades prou significatives que trenquen dogmes o veritats sobrevingudes en relació al sector turístic; dades, en definitiva, que posen el turisme al seu just lloc com una activitat econòmica molt rellevant i constructiva a territoris com el nostre, la Província de Tarragona.

Quant a ocupació, segons les dades extretes de l’estudi de la Confederación Española de Hoteles y Alojamientos Turísticos (CEHAT), el sector turístic està contractant a un nivell salarial superior al d’altres activitats econòmiques, especialment pels grups més normals de treball i, en canvi, no ho està fent als grups de direcció o alts executius. El nivell salarial de contractació als serveis de restauració surt a 10,1 €/hora a Espanya, mentre que altres activitats professionals com les de venedors, auxiliars d’infermeria o auxiliars de residències està sortint a 9,7 €/hora. El nivell salarial d’un ajudant de cuina està en 9,4 €/hora davant els 9,1 €/hora d’un reposador de comerç o un peó d’indústria o de la construcció. En canvi, quan parlem del grup 1 de contractació, el nivell més alt de direcció, el sector turístic està pagant a 29,1 €/hora als directors i gerents, mentre que altres activitats ho està fent a 34,6 €/hora. És a dir, que a on es generen molts més llocs de treball, el turisme està a un nivell salarial més alt que moltes altres activitats econòmiques, i pel que fa als càrrecs directius –molta menys força de treball- el turisme és més competitiu i ajusta els sous. Això és realment llastrar la riquesa de les poblacions turístiques? Amb aquests nivells salarials doncs som els únics que no creem benestar social i que col·laborem a ser municipis amb una renda familiar per sota de la mitja catalana? No.

De fet, quan ens comparem amb la Unió Europea, resulta que a Espanya estem pel damunt de la mitja del seu nivell salarial; cuiners, cambrers o ajudants de cuina, per posar un exemple, estan cobrant a Espanya 9,4 €/hora mentre que la mitja de la Unió Europea és de 9,1 €/hora. Regne Unit, Alemanya, Països Baixos, Itàlia, per exemple, estan bastant per sota del nivell salarial del sector turístic espanyol.

Si ens agafem a la famosa temporalitat del nostre sector, també surten unes dades sorprenents que desmitifiquen molts apriorismes. A l’economia espanyola, en general, hi ha un 24,70% de contractes temporals mentre que al turisme hi ha un 35,20%. Efectivament, en molts casos som una activitat econòmica de temporada que, com ja em vaig referir a l’anterior article, estem revertint amb nous projectes i reconversions innovadores del sector (som els primers interessats). Ara bé, que se’ns atribueixi només a nosaltres la més alta responsabilitat i fracàs de la contractació temporal, quan hi ha altres importants sectors de l’activitat econòmica que la practiquen molt més, és com a mínim injust o molt imprecís: la contractació temporal a la construcció i a l’agricultura a Espanya és del 43% i 61% respectivament, enfront del 35,20% del turisme que dèiem abans.

En fi, reitero el nostre clam -com a sector- que no és correcte, ni precís, ni aconsellable, posar el turisme al centre de totes les mirades crítiques dels problemes socials i de contractació derivats d’una activitat econòmica deprimida i negativa. No, el nostre sector no és així i, el més important, en absolut ho vol ser. Fa pocs dies, la Federació d’Empresaris d’Hostaleria i Turisme de la Província de Tarragona (FEHT) va presentar un ambiciós estudi sectorial del turisme al nostre territori que ha encarregat al Centre Tecnològic EURECAT. Un complet estudi tècnic i transversal que, a més d’una anàlisi econòmica, també tractarà altres àmbits estructurals al sector turístic com són la sostenibilitat, la qualitat, la mobilitat, l’atracció i la retenció del talent. En definitiva, un gran esforç de 3 anys i gairebé 90.000 € que des del teixit empresarial de la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre estem plenament convençuts que hem de fer, justament, per trobar les claus que ens han d’ajudar a consolidar la nostra activitat, el turisme vacacional de costa, com una activitat de valor afegit que creixi sobre els actius de la innovació, l’any turístic, el talent, l’orientació al servei i l’hospitalitat que ens caracteritza cap a tothom que ve a conèixer els atractius de la nostra destinació.