Taxa turística: pastís mal repartit?

Entre 0,50 i 2,50 euros per persona en funció de la ciutat i l’allotjament. Això és el que paguen els turistes a Catalunya per pernoctar al país des que el 2012 es va aprovar la taxa turística. Els diners recaptats, que no han deixat d’augmentar en paral·lel a l’increment dels turistes, s’utilitzen precisament per promocionar aquesta activitat, que és el compromís que es va assolir en el moment en què es va aprovar. ¿Té sentit que segueixi sent així? Segons qui contesti la pregunta. De fet, la taxa turística genera adhesions, crítiques i peticions de canvi a parts iguals. Ciutats com Barcelona i Tarragona, per exemple, demanen incrementar el retorn als municipis, mentre que a la Costa Brava els empresaris del sector continuen oposant-se a cobrar-la, i a la Costa Daurada, en general, es mostren satisfets. En qualsevol cas, el Parlament ja va deixar clar fa més d’un any amb els vots de CiU i ERC que la capital catalana no havia de rebre un tracte singular sobre aquesta taxa, que recapta i gestiona la Generalitat.

De mica en mica, la taxa s’ha convertit en una important font de finançament. El 2015 l’impost sobre estades en establiments turístics va recaptar 43,5 milions d’euros a Catalunya -el màxim registrat fins llavors-, d’entre els quals 22,2 els va aportar directament la ciutat de Barcelona, que, tot i que inicialment havia de recuperar-ne el 34% (uns 7,5 milions d’euros), després d’un conveni segellat al desembre amb el Govern va rebre dos milions d’euros addicionals. L’Ajuntament s’ha fixat l’objectiu a curt termini de consolidar aquest retorn extra i, a llarg termini, assolir el 100% de la taxa. També vol acabar amb la imposició que els diners es destinin només a promoció turística.

Malestar a la Costa Brava

L’equip de Colau vol poder compensar, per mitjà d’aquesta taxa, les zones que, com Ciutat Vella i la Sagrada Família, suporten més els problemes derivats de la pressió turística. Turisme de Barcelona, que rep la meitat del que torna a la ciutat -l’altra meitat va a parar a mans de l’Ajuntament-, diu que veu amb bons ulls la batalla del consistori. Però això no és el que diuen les comarques gironines, que després de les de Barcelona són les que reben més diners de la taxa: 7,64 milions d’euros l’any passat, dels quals veuran com en tornen 2,26 a través de la partida que la Generalitat destina als ens locals. A les comarques gironines els ingressos també han crescut any rere any, però el sector no està satisfet amb l’aplicació de la taxa. “Ens agradaria rebre’n una petita part. Que un 2% o un 3% es destinés a l’empresariat”, diu Martí Sabrià, gerent de l’associació Grup Costa Brava Centre Hotels. Antoni Escudero, president de la Federació d’Hostaleria de les Comarques de Girona, es mostra encara més contundent: “Mai no hem estat d’acord amb la taxa turística. L’experiència no és gens bona i la majoria dels empresaris turístics voldrien que s’anul·lés”, assegura.

Promoció del sol i platja

El sector turístic de la Costa Daurada, per la seva banda, creu que en els dos últims anys ha millorat el tracte que rep la seva oferta de sol i platja en les campanyes de promoció turística del país. Diverses veus de l’empresariat havien criticat en el passat l’escassa presència del sol i platja en general i de la Costa Daurada en particular en l’estratègia de promoció de la Generalitat, en benefici del turisme rural o el cultural. L’argument era que el sol i platja era, darrere de Barcelona, la tipologia de turisme que més diners recaptava, però que, en canvi, aquests recursos no es retornaven en forma de promoció.

Ara, però, els empresaris tarragonins accepten que la situació ha millorat. “Hi ha més sensibilitat”, diu Berta Cabré, presidenta de l’Associació de Càmpings de Tarragona, que no qüestiona que es promocioni el turisme d’interior encara que porti menys turistes, sinó “el pes” que té cada modalitat en la promoció. “Cada vegada se’ns té més en compte, i això és fruit d’haver defensat els nostres interessos”, exposa Joan Antón, gerent de la Federació de Turisme de Tarragona. Marta Farrero, directora tècnica del Patronat de Turisme de la Costa Daurada, creu que “s’ha fet un pas endavant en el reconeixement del sol i platja”. En la mateixa línia està el president de l’Associació Hotelera Salou – Cambrils – La Pineda, Xavier Roig, que, tot i això, alerta contra la proposta d’utilitzar els fons recaptats per reduir els impactes del turisme en lloc de fer que serveixin per promocionar-lo. Si això es consumés, avisa: “Seria legítim que els hotelers deixéssim de recaptar la taxa, perquè no s’estaria complint la normativa”.

Per tot això, només hi ha unanimitat en una qüestió relacionada amb aquest impost: que aquest 2016 es tornarà a batre el rècord de recaptació. Una bona notícia, com a mínim, per als comptes del Govern.

Article publicat a l’ARA, 1-8-2016

http://goo.gl/Z5NecE

Aquesta entitat està finançada pel Fons Social Europeu com a part de la resposta de la Unió Europea a la pandèmia de COVID-19. Subvenció concedida per a la Contractació laboral de persones de 30 i més anys (SOC-CONT30IMES)